Tast amistós: vins blancs monovarietals

31 de març de 2022
1 d’abril de 2022 per
CELLERS CAL FERU, SL, BLOG

Comencem el tast amistós de vins blancs monovarietals sabent que tastarem quatre varietats clàssiques de raïm de la zona freda de la Mediterrània. En cada cas, dos estils diferents de vi ens ajudaran a acostar-nos i entendre les varietats. Volem vins de primavera, així que, més enllà de les varietats mediterrànies per excel·lència, el muscat i la malvasia,anirem a buscar què ens poden oferir el sauvignon blanc, el pinot gris, el riesling i el gewürztraminer. Som-hi!

Si viatgem per zones fredes ja ens podem esperar blancs amb bona acidesa partout, especialment a França. El Xavi ens convida a entrar-hi pel nord-oest, per la vall del Loire: deixem per un altre dia el chenin blanc, però sobrevolem el sauvignon blanc de Sancerre amb molt de gust –el tastarem en breu! I ja ens morim de ganes d’herba tallada, de fruita tropical, de sòls calcaris, de sílex, i, tant de bo, el poguéssim acompanyar d’un bon formatge francès.

Però seguim viatjant i deixem enrere el sauvignon blanc de Pouilly-Fumé, el chardonnay de la Xampanya, de la Borgonya, de Pouilly-Fuissé (un amistós de chardonnays, Xavi, s'il vous plaît!); per arribar, per fi, a Alsàcia, terra de riesling, gewurztraminer i pinot gris (à bientôt, et tastem aviat!).

Acidesa überall, dèiem, també a Alemanya, encara més al nord, amb les seves vinyes en pendent, els meandres del Rin, els cims castigats i la regió del Mosel inundada de riesling.

Auf Wiedersehen, anem tirant, avui no pararem a tastar de nou el riesling d’Àustria (LINK), sinó que també volem saber què hi ha de bo al nord d’Itàlia, si hi ha acidesa ovunque o només a les colli orientalli del Friuli i vora els alps més orientals. Però, bé, prou de voltar, Xavi, sisplau, comencem a obrir ampolles!

I, per tocar de peus a terra, comencem amb un sauvignon blanc de costat de casa, de Sant Esteve ses Rovires.

[Can Casals 2021, ecològic, D.O. Penedès.]

És el que volíem per entrar al món del sauvignon blanc: fruita pura, de llibre. En nas, aromes vegetals, herba tallada, poma, prunes verdes; en boca, una bona acidesa, tot i estar en latituds més meridionals. Notem també un bon volum de boca i un punt d’untuositat que fa salivar. Fins i tot és una mica picant! Sembla que hagi de ser dolç, però no: és fresc i refrescant, tot i que massa perfumat per aguantar segons quins plats. Entre el públic, l’emoció: ja no queden gaires monovarietals de sauvignon blanc al Penedès, snif! (Fransola, Tayaimgut, Gramona, links?), aquesta varietat sembla castigada a acompanyar tímidament els protagoníssims xarel·los.

Però no hem voltat mitja Europa per quedar-nos al Penedès, eh? De seguida tastem el ...

[Domaine Serge Laloue cuvée Silex 2019],

un 100% sauvignon blanc de l’AOC Sancerre. Ja en nas, hi trobem unes aromes molt més complexes, un record de fusta encara que sabem que no en té (spoiler!). En aquest cas, uns torrats que venen de la varietat, el sauvignon blanc. També aromes de tomàquet i pizza. Ben bé, ens falta el formatge. En boca, l’acidesa ja és una mica més llarga, deixa que sentim l’untuositat sense ser pastós; la fruita no esclata tant. És un monovarietal ecològic, afruitat en la mida justa, té alguna cosa especial (i per sort no és el record a pipí de gat d’alguns sauvignons blancs!).

En fi, cal seguir endavant...

[Villa Wolf 100% pinot gris 2021] 

Pfalz, Alemanya, ens dona la benvinguda a aquesta varietat rosada de pinot. En nas, una mica de flor i un toc fumat. En boca, un volum i una acidesa que no es deixen intimidar pel toc dolcenc del final. Un vi fresc i llarg que el públic celebra.

 [Livio Felluga pinot grigio 2019]

un vi que ens ensenya les aromes de pebre característiques d’aquesta varietat, les quals es tradueixen, a la llengua, en un punt picant que dona una textura diferent al vi. Sense gaire intensitat aromàtica, el que ens sorprèn d’aquesta ampolla són els alts i baixos en boca, la barreja de dolços i àcids i el final amarg. Un vi que morim de ganes d’acompanyar amb marisc o formatges. Hi ha gana, eh?

Seguim amb els rieslings, i això només pot voler dir que arriben les aromes d’hidrocarburs.

 [Torres Waltraud 2020, de la D.O. Penedès],

ens ofereix aquests típics aromes rieslingnians, juntament amb una mica de fruita, res exagerat. Molt menys afruitat del que esperàvem, molt finet. En boca, bona combinació d’acidesa i frescor. Un clàssic del Penedès que creix a Torrelles de Foix, una de les zones més altes de la comarca.

Però, per altes, la selecció de vinyes velles de la zona alemanya del Mosel,

[Nik Weis St. Urbans-Hof 2020],

un vi que en nas suggereix molta més maduresa l’anterior, aromes de pera i llaminadures, aquest cop sense hidrocarburs. En boca, aquest 100% riesling té un punt de dolçor que recorda al most de raïm, però no embafa, gràcies a la gran acidesa que el manté i li dona potencial de guarda. Entre el públic, fins i tot es comenta que sembla que tingui un punt de gas carbònic. Un vi per anar provant al llarg dels anys.

[León Beyer Gewürztraminer 2018] d’Alsàcia.

Un vi que ràpidament ens embolcalla d’aromes tropicals, litxi, pètals de rosa… Quan el tastem, no decepciona: hi notem untuositat, textures curioses ens omplen la boca, un bon volum, fins i tot un punt carregós, que acaba amb un final sec i una mica amarg. Un vi que no enganya, des del color notòriament pujat, fins la fruita que t’explota a la boca. Definitivament, una llarga criança que ha sabut extreure el millor del gewürztraminer, i que seguiria envellint la mar de bé. Alsàcia en un copa: poc treball de mares i molta criança en ampolla.

Per acabar, la gran sorpresa del tast: un [Vi de Glass 2009 de gewürztraminer de Gramona]

Aquest vi dolç, collit molt madur i congelat abans abans de premsar, són les postres que ens mereixem. En nas, molt dolç, mel pura; en boca, una gran acidesa que el fa, fins i tot, refrescant. Aquí, l’oxidació passa per davant de la varietat: podria ser, perfectament, un riesling sobremadurat, però aquest gewürztraminer és caramel de llimona, tanta dolçor com frescor. Un aplaudiment per aquesta edició especial de vi de glaç en ampolla de tres quarts de litre. Repetirem!

Text: Anna Vallès

Arxivar